Un consell arriscat

El primer dia, abans de començar el concurs Per tapar forats de RAC1, el locutor David Jobé truca a Jordi Hurtado, el presentador de Saber y ganar, i li demana consell. Mantenen un diàleg breu de l’estil Mestre budista i Petit Saltamartí (en el sentit d’una llagosta verda jove, no el ninot). En un rampell de creativitat, Hurtado recomana a Jobé: “Sigues tu mateix. No et vulguis assemblar al Ramón García, ni al Kiko Ledgard, ni a la Mayra Gómez Kemp”. Sincerament, a mi em seria molt més complicat imitar Mayra Gómez Kemp que no ser jo mateix (em tinc més per la mà, com si diguéssim). Només un gran actor com Ramon Fontserè (Pla, Dalí, Pujol) podria imitar Mayra Gómez Kemp amb garanties. Per a la resta de mortals, és més pràctic ser un mateix, encara que els resultats no siguin gaire galdosos. Però el que em crida l’atenció és la insistència en aquest consell tan suat, que se sent arreu: “Sigues tu mateix”. Una variant cardíaca és “Segueix el que et diu el cor” (en el meu cas, que m’he prendre Trangorex per la taquicàrdia). Molta gent ho aconsella a individus que valdria més que no fossin ells mateixos. Algú rondinaire, pesat, gemegós, groller o inoportú, tothom s’estimaria més que no fos ell mateix. Un assassí en sèrie convindria que no seguís aquest consell i que prengués com a model la mare Teresa de Calcuta. Com que la idea ha fet fortuna, hi ha tot de gent entestada en ser ella mateixa, a qualsevol preu. Des d’aquí els voldria suggerir que no estaria de més que ho dissimulessin una mica.

Enric Gomà, Avui, 29 de juliol del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma