dimecres, 26 d’agost de 2009

El camí de la porta

Maria Serra se’l gravava quan anava a missa i se l’escoltava a la nit. Cristina Puig obria la rostisseria familiar, encenia el foc i tot seguit engegava la ràdio. Maria Josep Fàbregas l’escoltava durant l’embaràs. Montse Vives i son pare l’acostumaven a sentir des d’una vinya i els Mestre-Closa, tot collint avellanes. Ina Sanabré l’escoltava amb el transistor a la butxaca del davantal i el primer so que va sentir la seva filla és la sintonia del programa (a la sala de parts, la ràdio devia estar a tot drap, entre crits i plors). Oriol Subirana el va escoltar des d’un globus aerostàtic, un ultralleuger i un parapent. Només li va faltar sentir-lo en caiguda lliure. Steffi Batlle va créixer amb El suplement de Xavier Solà i associa cada etapa de la seva vida amb un moment del programa. Em pregunto a què associa allò que Solà deia sovint: “Volta’l!”. Potser a una graellada de carn, encara que difícilment una graellada es podria considerar una etapa de la vida. El be hauria de ser molt bo.
Xavier Solà, vint anys presentant El suplement i l’última temporada, Suc de coco, tots dos a Catalunya Ràdio. Ara l’han acomiadat. Des de la direcció, li van oferir un programa en directe de tres a sis de la matinada. Solà va contestar el que jo responc a les telefonistes quan em truquen per comunicar-me que he guanyat un apartament a Benidorm: “Sap què? Està de sort, perquè l’hi regalo. L’apartament, tot per vostè. Quan vulgui anem a la notaria i arreglem els papers”. Mai no me l’accepten. I això que es troba a primera línia de mar.


Enric Gomà, Avui, 26 d'agost del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir