El meu comentari

No volia acomiadar-me de la Contra d’aquest diari sense donar les gràcies a la majoria dels comentaristes online que, estiguessin d’acord o no amb l’article que fos, s’han pres la molèstia d’expressar la seva opinió o bé de corregir errors o bé d’aportar dades complementàries. Llàstima del petit grapat de persones els comentaris breus de les quals són marcats per unes clares tendències sociopatològiques, reforçades, potser, per un excés perillós de temps lliure.

Curiosament, totes m’han fet exactament el mateix retret; a saber: pel sol fet de ser un estranger que s’expressa habitualment en català, afirmen amb virulència, no puc ser res més que un aprofitat “nazionalista” [sic] subvencionat fins a la nou del coll per la Generalitat. M’ha sorprès aquesta acusació, atès que durant tots aquests anys de publicar llibres (amb tres editorials independents); i d’escriure articles (per a tota mena de revistes i diaris); i de fer xerrades i recitals (a biblioteques, escoles i presons); i de fer de col·laborador de sengles emissores (tant públiques com privades) em sobren els dits d’una mà per comptar les vegades que he cobrat algun calé directament del govern. En fi, potser no val la pena encaparrar-s’hi: al capdavall, el que caracteritza els missatges d’aquest tipus no és el que diuen sinó l’odi inconfusible amb què ho fan. Un odi tan fort que va impulsar un d’ells, un tal Collins, a fer un intent valent d’insultar-me en anglès però va resultar que no estava a l’alçada del seu pseudònim de diccionari: en comptes de demanar que li xuclés (suck) el membre més sensible de la seva anatomia, em va demanar que deixés el seu penis sense feina: “Sack my dick”. Estimats lectors, no podeu imaginar el greu que em sap, no poder concedir-li el seu desig.

Matthew Tree, Avui, 29/08/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma