Els bons costums

El director de cinema Albert Serra (Honor de cavalleria; Crespià, the film not the village -quin títol més bo-), s’ha estrenat com a col·laborador a Versió càmping de RAC1, els dilluns cap a quarts de sis. A Serra l’anuncien amb l’eslògan següent: “Dirà el que li donarà la gana”. Jo ja ho donava per fet, no calia que s’hi cansessin. Que Serra no es deixa arrossegar pel gregarisme més adotzenat, va quedar prou clar quan va dir que no li interessava el cinema pornogràfic. Escriptors, directors, artistes i altres espècimens de la cultura, és bastant habitual que es declarin apassionats del porno. Ho fan públic com si revelessin un gran secret (si ho fos de debò, se’l callarien, en lloc de pregonar-ho). N’hi ha que tot seguit despleguen els seus coneixements sobre la matèria: que si aquella obra mestra de la pornografia hongaresa, que si aquella estrella del porno búlgara, baixeta i mamelluda. Sovint citen, amb grans elogis, la mítica Orgia anal a la taxidèrmia, que als anys setanta va disparar les vendes d’esquirols dissecats a tot Europa. No ho sé, tinc la sensació que tot plegat és una exhibició afectada. Deixant de banda els aficionats autèntics a la pornografia (des d’aquí els desitjo moltes penetracions no-simulades), tot aquest entusiasme que desperta el gènere crec que és perquè l’han convertit en un lloc comú benpensant. Apassionar-se pel porno és el més correcte, en segons quins cercles. En el món de la cultura, és més escandalós anar a missa els diumenges que no pas declarar-se amant de la pornografia.

Enric Gomà, Avui, 5 d'agost del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma