dissabte, 8 d’agost de 2009

Ira

El 15 d'agost de 2004, Atafeh Rajabi, una rea iraniana de 16 anys -condemnada per "haver-se comportat d'una manera gens casta"- va ser penjada a la ciutat de Neka, al nord del país. Un any després, a la mateixa ciutat, desenes d'oficials de la Guàrdia Revolucionària Islàmica van ser detinguts als cinc bordells on explotaven una xarxa d'esclaves sexuals menors d'edat. Va resultar que Atefeh havia estat una de les seves víctimes. (Per a més informació: Iranfocus.com.) Poc després, amb el suport incondicional d'aquesta Guàrdia Revolucionària, Mahmud Ahmadinejad va ser elegit president del país. Aleshores no estava de moda criticar el règim iranià -el discurs antiamericà/antisionista del nou líder va ser ben acollit per segons quins sectors de la població occidental- i l'escàndol dels bordells de Neka no va tenir gaire ressò. Però ara que -arran de les poc creïbles eleccions del juny- s'ha descobert que el règim iranià és despòtic i assassí, s'ha obert la veda: els mitjans catalans, per exemple, fins i tot donen a l'Iran gairebé la mateixa cobertura que a Israel. D'un interès excepcional són els informes que vénen del país mateix, escrits per residents que han de mantenir l'anonimat: s'hi destaquen el ventall social amplíssim dels manifestants proreformistes; la violència extrema de les milícies proestatals Basij, i la proliferació d'acudits populars en contra d'Ahmadinejad, a qui no se li acut res més que culpar els americans i els jueus. Exactament com feia un cert personatge històric alemany del segle passat, al qual -amb uns 5.000 manifestants a la garjola i un centenar més assassinats a l'atzar pels carrers i unes 400 execucions portades a terme des de principis d'any- el president negacionista s'assembla cada vegada més.

Matthew Tree, Avui, 01/08/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir