La biga

Sembla que hi hagi una manca greu de preocupació per part de la societat civil catalana respecte a algunes de les seves ciutadanes, vilment obligades a tapar els seus caps tostemps per un sacerdoci format únicament per uns homes que no han de respectar cap precepte equiparable. Em refereixo, és clar, a les monges. Però, curiosament, no se’n fa ressò ningú, de la mateixa manera que no es diu res de les regles, encara vigents a moltes esglésies, que el papa Pius XI va redactar a principis del segle XX: “Un vestit de dona no pot ser decent si l’escot comença més enllà de dos dits per sota del coll; que no cobreix els braços fins als colzes; i les cames fins més enllà dels genolls”. (Als llocs sagrats regits per l’orde de Sant Miquel, per més inri, les dones “han de tapar-se els caps amb una mantellina”). Com és que els europeus s’escandalitzen amb tanta facilitat per la roba que tapa els cossos de les dones musulmanes i mai no fan cas de les normes indumentàries que engavanyen les femelles d’altres fes?

És més, en un país com ara Catalunya en què els escolars solen portar, entre d’altres coses, gorres de beisbol sobredimensionades, texans despenjats, pírcings al melic i tatuatges a la regió sacra, per quins set sous s’han de muntar polèmiques mediàtiques cada vegada que una col·legiala vulgui –insistim, que vulgui (i recordem que hi ha casos documentats de noies que fins i tot s’han posat la burca per voluntat pròpia)– portar el hijab? D’altra banda, gairebé mai no es protesta contra, posem per cas, les normes islàmiques sobre l’herència, que sí que discriminen les dones a més no poder. Més sorprenent, potser, és que, del fet que tant les normes catòliques com les islàmiques en contra de l’anticoncepció i l’avortament són del tot idèntiques, no en parla ni Déu.

Matthew Tree, Avui, 28/08/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma