dissabte, 8 d’agost de 2009

La paciència d'uns quants sants

Feia més de sis anys que no havia visitat l’estació de Sants. Sabia que s’hi havien fet algunes obres, però res no m’havia preparat per al que vaig trobar tot just entrar-hi. Abans, per exemple, hi havia hagut –en posició de ferms prop de les andanes corresponents– un exèrcit sencer de màquines per vendre bitllets de Rodalies; ja s’havien reduït a tres, que atenien unes cues tan llargues que bloquejaven l’accés a aquella meitat de l’estació. Ara bé, no es veia ni cap màquina ni cap finestreta que venguessin bitllets de mitja distància (jo havia d’anar a Figueres). Al cap d’una estona, però, vaig clissar, al lluny, una horda desganada que esperava davant tres taquilles damunt les quals, al costat d’un logotip inexplicable de l’AVE, un rètol posava, efectivament, Mitja distància. Al cap de 27 minuts, ja sortia de la cua amb el bitllet a la mà quan vaig veure, amagadetes en un racó, més màquines per vendre bitllets de Rodalies que cap passatger, encara, no havia descobert. Tot Sants, de fet, feia l’efecte d’haver estat redissenyat a l’atzar per un nen gegantesc, juganer i d’edat preescolar. A l’andana, hi havia hagut un canvi més: s’havien tapat les parets abans sutjoses amb uns panells de ferro ondulat que s’assemblaven a les portes blindades d’unes botigues. Tota una il·lusió òptica. A mi no m’importa que s’hagin gastat 570 milions d’euros per fer una nova estació de Rodalies a Madrid. Però potser a l’estació central de Barcelona com a mínim podrien, amb la màgia dels diners, fer que les persianes aquestes s’obrissin per descobrir tot de botiguers que ens oferirien els seus productes de franc, als soferts passatgers, alhora que no deixarien de repetir-nos, somrients, aquella frase de Francesc Pujols segons la qual els catalans, allà on anem, ens ho trobarem tot pagat.

Matthew Tree, Avui, 12/07/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir