Parlant amb perdó

Durant l’entrevista de Núria Riquelme a Joan Herrera (El món a l’estiu, RAC1), ell va declarar sobre l’augment de l’atur: “Davant d’aquesta situació, si em permet l’expressió, bastant fumuda”. Per recobrar els sentits, em vaig prendre unes sals. Fumut és un eufemisme de fotut. Un eufemisme és una forma suau i inofensiva que es fa servir en comptes d’una altra considerada més aspra. Moreno és un eufemisme de negre. Tenir la tia Maria és un eufemisme de tenir la regla (pagaria perquè algú ho digués davant meu). Per aquesta raó, no s’entén gaire com és que Herrera va demanar que se li permetés dir fumut. Tindria sentit en el cas que volgués dir malparida o xuloputes, parlant amb perdó.
Poc després, tot elogiant la fermesa, la gallardia i el saber estar del govern, Herrera va apuntar: “Contrasta amb la frivolitat, si em permet, amb què Convergència ha afrontat el debat del finançament”. Si ell creu que CiU ha actuat frívolament, no li cal cap permís de ningú. Encara menys el de l’entrevistadora, que espera amb candeletes declaracions com ara “Convergència és pitjor que una cabra boja”. El 2007, el mateix president Montilla, en una entrevista a la SER, va considerar una moció d’ERC “frívola i diumengera”. No li va tremolar el pols (tampoc no l’hi hauríem notat). Si Herrera ha de dirigir Iniciativa en un futur proper, potser s’hauria de plantejar un petit exercici diari: a una hora concreta (no més tard de les deu de la nit), sortir a la finestra i cridar: “Convergència és frívola!”. Sense el permís dels veïns.


Enric Gomà, Avui, 8 d'agost del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma