Pensant en tu

En una pausa publicitària de Catalunya Informació, entre l’incendi d’un avió a París i unes declaracions d’Ahmadinejad, vaig sentir un anunci que em va tocar el cor. Que jo sàpiga, només l’emeten per la ràdio. Una dona va revelar una dada interessant: “Per abaixar el preu del seu producte, Llet Pascual podria deixar de recollir llet a diari i recollir-la cada tres dies”. Quina bona idea, em vaig dir, així compraré la llet més barata i podré gastar-me els estalvis en una piscina en forma de ronyó i amb l’escut del Barça enrajolat al mig. Però tot seguit un home de veu engolada va advertir: “Podríem, però no ho fem”. Aquí em va caure la casa a sobre, el meu projecte s’acabava de paralitzar només perquè a Llet Pascual no poden renunciar a la qualitat del seu producte final. Tenen un compromís amb els clients lactants. La qualitat i la nostra salut són la seva raó de ser (és com una mare per a tots els consumidors). A l’anunci anterior, d’Hipercor, parlant dels seus descomptes, ens havien dit: “A Hipercor portem el preu molt a dins” (no avall, a dins).
Per què a la ràdio encara es radien anuncis d’aquesta ingenuïtat? El de Llet Pascual sembla dels temps en què Manuel Luque sortia a la televisió com a president de Camp i ens recomanava un detergent determinat, casualment el que ell fabricava. Mentre a la televisió els anuncis són sovint prodigis narratius, a la ràdio sembla que s’hagin quedat en aquell estadi de “Lo toma el ciclista y se hace el amo de la pista” (el Cola Cao, una substància de dopatge?) .

Enric Gomà, Avui, 12 d'agost del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma