Per terra, mar i aire

Ha nascut un esport nou, el tir a la SGAE. Entre molts altres retrets, se l’acusa de cobrar comissions abusives als autors. Sovint ho denuncien productors, directius de cadenes, etc., que abans vendrien la seva germana a un harem que permetre que cap autor cobrés els seus drets. Aquestes suposades comissions abusives, en el meu cas, com a guionista de televisió, no arriben a un 10 %. Menys del que em cobraria un agent. També acostumen a retreure a la SGAE la seva opacitat, quan el que ells practiquen és la pura tenebra. Alguns productors paguen part del sou dels seus empleats amb drets d’autor, que furten dels autors veritables. O bé signen guions en els que no hi han intervingut, només per quedar-se part dels diners. Com a autor, tinc uns quants greuges contra la SGAE, però em sembla estratosfèric que pretenguin defensar-me aquells que aspiren a eliminar els drets d’autor o apoderar-se’n. Només gràcies a la SGAE i al seu esplèndid servei jurídic (que guanya els plets contra les cadenes), els autors cobrem el que ens correspon.
També hi ha opositors a la SGAE que no tenen vinculació amb cap empresa i que defensen la “cultura gratuïta per a tothom”. A mi també m’agradaria dinar de franc a Les Set Portes cada dia (la gastronomia és cultura, ho va dir Vázquez Montalbán i ell no mentia). I tampoc no veig per què hauríem d’excloure de la cultura de la gratuïtat els tornavisos, les pastilles contra la tos, els caps de setmana a Cadaqués i aquells barretets de paper, tan simpàtics, de La Industrial Bolsera.

Enric Gomà, Avui, 29 de juliol del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma