dissabte, 8 d’agost de 2009

Sí que hi ha dret

A finals de juny, la Rosemary Dean, de 60 anys, va entrar en una botiga de regals al poble de Shanklin, a l’illa de Wight, al sud d’Anglaterra, acompanyada per la seva germana Ann. En gal·lès –perquè eren gal·leses– les dues comentaven els preus dels articles a la venda; de cop, la propietària els va dir que no toleraria que es parlés gal·lès a la seva botiga i que seria millor que marxessin.

La Rosemary, estupefacta, va preguntar si ella (la botiguera) hauria reaccionat així si les germanes haguessin parlat qualsevol altra llengua parlada a la Gran Bretanya, com ara (i ho va dir sense ironia) l’hindi. La botiguera va respondre, textualment: “Però no esteu pas parlant un altre idioma, sinó el gal·lès, oi?”. En tornar al seu país, la Rosemary va denunciar la botiguera a la Comissió Gal·lesa per als Drets Humans i la Igualtat. (Havent llegit la notícia a la plana web de la BBC, se’m va acudir que, previsiblement, si tots els catalans que han estat tractats malament d’una manera o altra a l’Espanya monolingüe tan sols per haver parlat en català entre ells, anessin demà mateix a la inexistent Comissió Catalana per als Drets Humans i la Igualtat, la cua superaria de llarg les de tots els Inems del país.)

Bé, el conseller en cap de l’illa de Wight, avergonyit per l’episodi de les germanes Dean, els va oferir unes segones vacances –pagades– a l’illa. I això ho va fer només tres setmanes després d’aquest incident.

L’any 2006, el propietari d’un bar de Burgos en va fer fora un amic meu i els seus tres companys tot etzibant-los: “Si queréis hablar en catalán, mejor hacedlo en otro sitio”. No cal dir que tots quatre encara estan esperant perquè en Juan Vicente Herrera, president de Castella i Lleó, els convidi a passar l’estiu de franc al Palau Ducal de Lerma.

Matthew Tree, Avui, 07/08/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir