Si t'ha agradat...

L’escena que els explicaré va passar fa uns quants anys, tot fullejant novetats en una llibreria de Barcelona. Tenia un llibre a les mans i dubtava si comprar-lo o no, i aleshores un llibreter se’m va acostar per darrere i em va dir en veu baixa: “Aquest se’l va quedar ahir el Quim Monzó”. No em va dir si li havia agradat o què, només que l’havia comprat, però jo vaig picar l’ham. “Si li agrada al Monzó”, vaig pensar sense pensar, “és que és bo”. El vaig comprar. Era una novel·la traduïda a l’anglès de Sergei Dovlátov, The Compromise, i sí, estava molt bé. Monzó, que potser havia comprat el llibre per regalar-lo, o perquè li agradava el dibuix de la coberta, me l’havia recomanat sense saber-ho. Més enllà de la confiança --i de la indiscreció--, en aquell moment el llibreter va servir-se d’un dels trucs més actuals de la publicitat cultural: el consum per associació.

Cada cop més, pel que es veu, necessitem un estímul a l’hora de comprar llibres. Si et va agradar en Tal, ens proposen els anuncis, t’encantarà en Pasqual. Les novetats literàries, sobretot si són d’autors poc coneguts, solen anar acompanyades de l’elogi d’un escriptor famós. La regla de tres és la següent: si Coetzee, posem per cas, parla bé del llibre de Barry, i a mi m’agrada Coetzee, per lògica m’hauria d’agradar el llibre de Barry (tot i que, per sort, els gustos literaris tenen poca lògica). Un altre exemple recent té a veure amb Stieg Larsson. Després del seu gran èxit, els editors van bojos buscant un successor que atregui els seus milions de lectors. En aquest cas, l’associació és geogràfica i de sobte les llibreries s’han omplert de novel·les negres de suecs, danesos i noruecs --que ens haurien d’agradar només perquè són nòrdics o el seu cognom acaba en -sson--. Al portal web d’Amazon no són tan subtils i, quan hi compres un llibre, et diuen: “Els clients que van comprar aquest exemplar, també es van quedar aquests altres” --i proven de conquistar-te amb una llista de títols. L’escriptor Irvine Welsh va parodiar aquesta pràctica en el títol d’un llibre seu: Si et va agradar l’escola, t’encantarà el treball.

Mentrestant jo em pregunto quant temps falta perquè l’esquer ja no siguin els escriptors amb prestigi, o els bons lectors, sinó simplement els famosos, i un llibreter em xiuxiuegi mentre fullejo un llibre: “Aquest se’l va comprar ahir Paquirrín”. ¿Em guanyarà la curiositat?

Jordi Puntí, El Periódico, 1 d'agost del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma