Tertulians parlants

Fidel al seu estil de sorprendre i emocionar, Ignasi Guardans va considerar els tertulians de ràdio com una referència. És un polític que sempre crea expectativa. Dimecres l’entrevistava Pere Mas a El matí de Catalunya Ràdio a l’estiu. Com que Guardans dirigeix l’Institut de la Cinematografia, van conversar sobre els doblatges de pel·lícules al català i, tal com és costum, els va retreure el seu nivell lingüístic alt. Per a alguna gent, a partir de Barri Sèsam tot és nivell alt. Per descomptat, no és el cas de Guardans, un home que –m’imagino- a casa seva falcaven la taula amb un volum d’Aristòfanes. Però la queixa persisteix i dura més que el fil negre. Tot d’un plegat Guardans va aportar una idea singular: “Jo no crec que haguem d’exigir al doblatge al català un català millor que el de les tertúlies de Catalunya Ràdio”. A banda que va dinamitar el registre de cada personatge, per què va prendre com a referència els tertulians de ràdio? Sincerament, no seria millor que alguns tertulians tinguessin de referència els bons doblatges (els de Lluís Comes, els de Joan Sellent)? A més, els tertulians son gaire homogenis? David Miró parla igual que Enric Sopena? Vicent Sanchis que Elvira Altés (a mi em costaria confondre’ls) o que Tortell Poltrona (com a tertulià ocasional, no com a pallasso, en aquesta segona activitat en algun moment potser ha fet servir un nivell massa alt)? Si fan cas de Guardans, un dia o un altre encara llegirem als crèdits: “El doblatge de Julia Roberts ha pres com a model Patrícia Gabancho”.

Enric Gomà, Avui, 29 d'agost del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma