Divulgació i amenitat

Fitxat per El món a RAC1, Quim Monzó es dedica, cada dimecres a les onze tocades, a disseccionar una paraula en la secció El diccionari enciclopèdic. El primer dia Monzó ens va brindar l’etimologia de referèndum, que segons els últims estudis prové del català medieval, de l’expressió Què en farem d’un? No és aquest el lloc adequat per explicar aquesta etimologia, que és llarga i complexa, però els avanço que l’origen de referèndum es troba en un pollastre (és probable que els lectors més perspicaços ja ho sospitessin).
El que em va sobtar és el zel extrem que va demostrar, perquè quan Jordi Basté, el conductor de El món, va riure un moment (és un home expansiu), Monzó li va advertir que li incomodava que rigués i que esperava que, els propers dies, no tornés a riure. Potser Monzó hauria d’abaixar una mica la guàrdia, la filologia rigorosa i aprofundida que ell divulga no ha d’estar renyida amb algun petit toc de sentit de l’humor. El mateix Diccionari etimològic de Coromines conté alguns passatges hilarants i certs exemples del Diccionari de Fabra són còmics (el Mestre els va introduir per amenitzar-lo una mica). Ja no diguem el Diccionari de Pere Labèrnia de 1839. Fins i tot, pel que fa a la sintaxi, algunes construccions subordinades són molt gracioses i, quan t’hi endinses, la prosòdia et proporciona moments d’una gran amenitat. Estimar la llengua i difondre-la amb claredat i bon criteri, com fa Monzó, no ha de ser obstacle perquè, de tant en tant, hi introdueixi algun punt moderat d’humorisme.

Enric Gomà, Avui, 12 de setembre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma