dijous, 10 de setembre de 2009

Dos consells

He viscut tres dies amb Tony Soprano i els seus. O, el que és el mateix, m’he mirat els 86 capítols de Los Soprano, que estan repartits en set temporades d’uns dotze capítols cadascuna. Com que es va emetre del 1999 al 2007, potser algú, despectivament, la considerarà una mica antiga. Primer consell: a aquest individu, no el tornin a saludar mai més.
Fins ara, no havia mirat cap sèrie sencera, tret de Retorn a Brideshead, Jo, Claudi i Hotel Fawlty. Acostumo a mirar un o dos capítols de cada sèrie nova i després ho deixo córrer, perquè hi veig el doble fons, el calc dissimulat i el nas de cartró amb gometa. Llavors és quan altres sèries em criden més l’atenció. Però Los Soprano no em van permetre aquesta promiscuïtat alegre i despreocupada. Després del primer capítol, vaig saber que me’ls miraria tots. No l’un darrere de l’altre, com si visqués dins un zoòtrop, sinó un capítol o dos cada dia o gairebé, perquè algunes nits tinc ronda veïnal de vigilància (porto un garrot i estic esperant trobar-me un transeünt sospitós per clavar-li un bon cop en tota la clepsa). Tot i així, no els vull amagar que, després de tantes nits a casa mirant Los Soprano, se n’han ressentit greument la meva vida social i la lliçó nocturna d’alemany, admeto que vaig una mica endarrerit en noms de minerals i estris de cuina. Si mai tornés a Alemanya, no seria capaç de mantenir una conversa sobre lapislàtzulis i coladors xinesos. Però tant és.

Per acabar, el segon consell: vagin a la FNAC i comprin la primera temporada de Los Soprano. Sóc conscient que en aquesta revista es van publicar deu raons per veure aquesta sèrie sensacional. Però també sé que vostè, siguem sincers, no hi va prestar gaire atenció. Estic parlant d’aquella senyora amb la bata estampada, que ara abaixa els ulls avergonyida. No els enganyo, m’ho agrairan de tot cor i, si ho desitgen, no s’estiguin d’enviar-me una caixa d’albercocs. M’agraden madurs, si és possible de Lleida.

Enric Gomà, Time Out, 10 de setembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir