El cost de l'informe

S’ha aixecat una gran polseguera a les ràdios arran de l’informe de la Generalitat que indicava quins articulistes eren afins al govern i quins no. Els tertulians de ràdio (gairebé tots articulistes) s’han afanyat a criticar-lo amb duresa i indignació (menys Toni Bolaño, que ha de parar tots els cops, com el Zorro). He sentit (a RAC 1, a Ràdio 4) dues reaccions contradictòries: la primera, considerar vergonyós que la Generalitat pagués 27.000 euros (de l’ala) per un informe tan senzill de fer. A aquestes alçades, no és cap secret de quin peu calcen molts articulistes, si socialistegen o convergentegen. Amb això no dic que els seus arguments siguin simples o calcats dels argumentaris de partit, però casualment, després de llargues elucubracions i raonaments (sovint ben escrits i interessants), acaben coincidint amb els postulats del partit al qual són afins (o arriben a conclusions que els afavoreixen). Per una altra banda, alguns tertulians de ràdio s’han esgargamellat defensant que els articulistes són plenament independents i tenen el pensament lliure, que són heterodoxos (quan només pots ser heterodox si pertanys a una Església, com va advertir Chesterton), que tenen moltes arestes i que no es poden encasellar. Si tota aquesta heterodòxia, pensament lliure, arestes, angles i cantells dels articulistes són certs, l’informe li va sortir bé de preu a la Generalitat. Però llavors no m’explico per què tanta gent, en saber l’existència de l’informe, va pensar: “Aquest informe, jo el faria en cinc minuts!”.

Enric Gomà, Avui, 30 de setembre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma