dilluns, 7 de setembre de 2009

Impulsiva, tontos, DRD4

Impulsiva. El dia 24 del mes passat (segons la BBC News) una turista anglesa d'uns 30 anys va arribar al poble alsacià de Dannemarie, a la recerca d'un hotel. En veure la paraula 'hotel' al rètol d'un edifici que li va semblar prou acollidor, hi va entrar i com que en aquell moment tenia la bufeta plena, va decidir d'anar de dret al lavabo abans de passar per la recepció. En sortir dels serveis, va descobrir que l'edifici ja era desert i les portes, tancades amb pany i clau. I allà la deixarem, ara per ara, aquesta viatgera temerària.

Tontos. FT Publishing és una companyia que publica, entre d'altres coses, The Economist i The Financial Times, dues publicacions prou conegudes pels lectors de l'AVUI pel seu afany de donar lliçons constructives d'economia (i cultura) espanyola a la regió catalana. Doncs bé, resulta que FT Publishing acaba d'anunciar que els seus beneficis han caigut un 40% respecte a l'any passat (segons el diari The Guardian); a sobre, ha de pagar una indemnització enorme (34 milions d'euros) a la impremta que feia servir anteriorment – actualment treballa amb una altra empresa - perquè no s'havia llegit prou bé el contracte corresponent; i per saldar aquest deute, haurà d'acomiadar un nombre encara no determinat de treballadors (segons la revista Private Eye). No obstant aquestes mostres d'incompetència econòmica per part dels amos del diari financer internacional de referència, aquests fan gala d'un entusiasme gairebé patològic: l'executiu en cap, John Ridding, per exemple, assegura que el diari està funcionant amb uns 'resultats positius'; i la directora en cap, la Marjorie Scardino, responsable de l'espifiada colossal del contracte amb les impremtes, acaba d'atorgar-se un pagament extra de 1.130.000 euros. D'on ve aquesta actitud tan imprudent, atesa la gravetat de tot plegat?

DRD4. Aquests dos casos – el de l'anglesa audaç atrapada i el dels directius cofois malgrat una situació objectivament desastrosa – vindrien a ser unes confirmacions tan reals com inconscients d'algunes de les últimes teories sobre la psicologia de la personalitat, resumits fa ben poc al llibre 'Personality', del psicòleg anglès Daniel Nettle: es calcula que les personalitats de tots nosaltres les conformen cinc trets fonamentals; i que el tret que determina l'actitud incauta de gent com l'anglesa o els caps del Financial Times es diu Extraversió (així, amb majúscula); un tret que, quan érem prehistòrics, va generar prou optimisme cec en alguns éssers humans perquè aquests s'arrisquessin a explorar llocs desconeguts tot obviant els perills possibles; perquè adquirissin tota mena d'articles de valor perquè sí; i perquè busquessin, en general l'èxit (i per tant, estatus social dintre la pròpia tribu). I aquests humans eren així de confiats, segons Nettle, en bona part perquè tenien la forma llarga d'un gen anomenat DRD4. Es veu que els que en tenen la forma curta, com ara jo mateix, no prenem gaires riscos, no volem ni necessitem gaires possessions i ens importa un rave el nostre estatus social. Per contrast, els que en tenen la forma llarga avui en dia, donen molta importància al poder i a les adquisicions personals (els indicadors actuals d'un estatus social alt); i, sobretot, solen dir i fer les coses precipitadament, sense fer cas de les conseqüències. No és casualitat, doncs (sempre segons Nettle) que molts dels que tenen el DRD4 allargat, sovint entren al món dels negocis (com els del FT) o bé al de la política. Posaria la mà el foc que tant Francisco Camps com Silvio Berlusconi, posem per cas, tenen una abundància de DRD4. I qui també deu tenir una personalitat influïda força pel mateix gen – a jutjar pel que sabem del seu comportament impulsiu - és l'anglesa anònima que va passar una nit sencera tancada al seu hotel abandonat: en ser alliberada, per cert, se li va explicar que el rètol que ella havia vist - 'hôtel de ville' - volia dir 'ajuntament'. Una anècdota que vindria a confirmar una teoria meva: que la gent genèticament programada per arriscar-se a l'hora de tenir èxit a qualsevol nivell, sovint són els que la caguen de la manera més espectacular.

Matthew Tree, Avui, 06/09/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir