dimecres, 23 de setembre de 2009

L'hora dels valents

En una carta indignada al director d’aquest diari, ahir Jordi Pujol i Ferrusola denunciava el tracte vexant que rep Josep-Lluís Núñez a Crackòvia. Acaba demanant-li excuses com a espectador de TV3. Em sobta que algú demani excuses a la víctima d’unes ofenses, quan ell no n’ha sigut el causant. Ara tothom demana disculpes a la mínima, tant si li pertoca com si no: algun dia veurem el govern espanyol demanant perdó als ciutadans del Magrib per l’expulsió dels moriscos del 1609. Si el senyor Pujol segueix per aquest camí, dedicarà gran part del seu temps lliure a escriure cartes de desgreuge. Però hi tindria tot el dret, esclar. També cal recordar que el pare i el germà del senyor Pujol són parodiats sovint a Polònia (s’aturen aquí, deixen en pau la mare i els tiets). Desconec si aquest punt accentua el seu enuig.
Però, a grans trets, subscric la seva denúncia: ja fa temps que Josep-Lluís Núñez s’ha convertit en el blanc dels escarnis –paròdies, en diuen-, tant a la ràdio com a la televisió. Quan no és a Crackòvia, és a la secció Problemes domèstics de El matí de Catalunya Ràdio. Sempre el dibuixen com un mamarratxo, un fantotxe mesquí, bavós i ridícul, incapaç de fer la o amb un got. Fa riure molt, es veu. S’hi atreveixen perquè Núñez, ja retirat, no representa cap amenaça seriosa. Enlloc no hi veuran tractats igual, amb el mateix menyspreu, els senyors Fainé (la Caixa) i Brufau (Repsol). Amb Núñez, jubilat i inofensiu, tot s’hi val. Pel mateix preu, també podrien parodiar el doctor Broggi. Segur que els surt molt divertit.

Enric Gomà, Avui, 23 de setembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir