dijous, 3 de setembre de 2009

On neixen els artistes

De jove havia anat unes quantes vegades a la Bodega Bohèmia, potser perquè no m’agrada gaire la música. En aquest sala del carrer Lancaster, que va tancar l’11 de gener del 2002, hi havia un cartell on es llegia: “Donde nacen los artistas”. Després d’uns anys d’un esplendor relatiu, que ningú no aconsegueix recordar, la Bodega Bohèmia es va arrossegar durant dècades amb més pena que glòria. Però cal reconèixe-li un mèrit: es va anticipar als centres de dia de la Generalitat, on la gent gran s’hi entreté unes hores. Als centres de dia també s’hi canta i s’hi balla, s’hi recita i s’hi expliquen acudits dolents. Si calgués, també sortiria un vellet vestit de tuno i cantaria Granada. O una anciana de cabells oxigenats i mitges negres de reixeta s’arrencaria amb Lily Marleen (sincerament, no sé què esperen). Com a la Bodega Bohèmia, cada dia s’hi troba la mateixa parròquia, puntualment, sense defallir.
La Bodega Bohèmia va tancar perquè els artistes van començar a néixer a una altra banda: a la televisió. Després d’anys de gales i actuacions en platós impossibles, la culminació va arribar amb Operación Triunfo i el van seguir Factor X, Popstars, Fama ¡a bailar! i El coro de la cárcel, en què cantaven reclusos (hauria estat bé que s’haguessin escapat tots a l’últim programa, amb una segona temporada, El coro de la cárcel, de incógnito en un mercante). Ara, Estrena’t, a TV3, sobre joves artistes que s’obren camí. Una vegada més, aquesta mania banal i il·lusòria de l’artisteig. Malgrat que ens estalvien acadèmies ridícules (si Plató aixequés el cap, escuraria la cicuta amb una mica de pa) i el jurat de famosos experts (un gènere teatral com qualsevol altre), hi tornem a trobar el jove ambiciós que aspira a triomfar cantant o ballant, disposat a grans sacrificis per aconseguir el seu somni. Sempre aquesta obsessió pel triomf més adotzenat. A les televisions mai no hi apareixen joves que volen ser jardiners, paletes o fisioterapeutes. O assassins a sou. Ells també aspiren a triomfar en un món hostil i complicat, amb il·lusió, esforç i talent. Volen demostrar el que valen. Somien amb un parterre de clavellines o amb rebentar els budells a un narcotraficant.

Enric Gomà, Time Out, 3 de setembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir