Silenci, silenci, silenci

Silenci. Els aprenents de capellans van riure per sota el nas, talment uns nens de primària comentant les parts íntimes de la Hannah Montana; i van riure tant (segons l'AVUI, 5/09) perquè monsenyor Ángel Galindo, catedràtic de la Universitat Pontifícia de Salamanca, els havia instat a boicotejar productes i empreses catalans; com un exemple d'aquestes, havia citat la cadena Mercadona, que no és catalana sinó valenciana, tal com va aclarir tot seguit el bisbe d'Alcalá de Henares i la resposta del despistat del Galindo no es va fer esperar: "Llavors aquesta, no". Un cop esvanides les rialles, un català de la delegació de Barcelona es va aixecar i va dir -se suposa a tall de repte- que havia portat cava per celebrar el final del curs. Tots els presents -més de cent homes sants- li van fer el buit. Tot plegat va tenir lloc el mes de juliol passat dins el marc d'un curs de formació d'agents de pastoral de família. I entre les moltes coses que se'n pot deduir -que els monsenyors no van gaire al supermercat, per exemple, o que els únics negociants que l'Església espanyola vol fer fora del temple són els que resideixen al Principat- destaca l'animadversió visceral que va traspuar el mutisme unànime amb què es va estigmatitzar el portador de xampany català. El silenci dels pastors.

Silenci. Segurament perquè el meu nom consta -juntament amb moltíssims més- al peu d'un manifest que dóna suport a la consulta popular sobre la independència (catalana) que se celebra avui mateix a Arenys de Munt, vaig rebre el primer correu d'odi de la meva vida, enviat anònimament des de siegheil@terra.es. El reprodueixo aquí, en tota la seva glòria: "¿Qué tu quieres la independencia para Cataluña? Tú lo que tienes que hacer es meterte en los líos que hay en tu mierda de pais y dejar a España a los españoles. Vete a tu pais de ladrones que es lo que habéis sido todo vuestra puta historia. Adios bastardo y ¡¡¡ARRIBA ESPAÑA!!". Crec entendre que al parer de l'autor, seria millor que els estrangers o bé no ens acostéssim a les terres que considera seves o bé que, si ho fem, que no ens atrevim a formar-ne cap opinió. Muts ens vol, l'espanyol, a la gàbia peninsular.

Silenci. El cap de setmana passat, tot parlant de la negació per part del govern central a permetre l'esmentada consulta arenyenca -que, de fet, no és res més que una enquesta d'opinió- dos amics sikhs de Birmingham, Anglaterra, em van assegurar que, com més intransigència hi ha per part del poder, més ganes tindrà la gent de desfer-se del dit poder. Per això, en entendre que el govern central mai no els donaria una autonomia real, els sikhs de l'Índia van decidir independitzar-se. Així i tot, els ha estranyat, als amics sikhs, l'espectacle d'un poble d'uns vuit mil habitants convertit de cop -gràcies, precisament, a la intransigència del poder- en un fenomen internacional, recipient de missatges de suport del Quebec i del Sinn Féin irlandès i de desenes d'entitats sud-americanes (una de les quals ha deixat ben clar els motius del seu suport: "Nosaltres també vam lluitar contra els espanyols..."). I avui, a mi i a molts altres ens estranya i fins ens astora el fet que tot un poti-poti d'equips de televisió (un d'ells gal·lès), Mossos d'Esquadra, independentistes exultants i ultres ultratjats se les estan havent als carrers d'Arenys alhora que els que hi viuen proven de fer camí cap a les urnes. I, per tant, resem avui diumenge perquè els poderosos peninsulars, tan pertinaços, no facin com va fer la Indira Ghandi amb els sikhs (hi va enviar l'exèrcit); i resem perquè ningú no prengui mal a les mans d'aquells manifestants forans que, en començar el dia amb el braç enlaire tot cridant "Viva España" (o "Sieg Heil") no solen trigar gaire a treure les barres de ferro que han portat d'amagat; i resem, sobretot, perquè els capellans espanyols facin un vot de silenci abans de pronunciar-se ni que sigui un cop més sobre quin enèsim càstig es mereixen els catalans, el pecat original dels quals, al cap i a la fi, no és res més que ser, justament, originals.

Matthew Tree, Avui, 13/09/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma