Sucs, Pocs, Fracs

Sucs. A l’Aràbia Saudita, els sucs de fruita són el refresc per defecte, segons un amic que n’acaba de tornar. A l’estiu se’n beuen a dojo però a l’hivern, quan (òbviament) no fa tanta calor, el consum baixa en picat; ara bé, les empreses de sucs continuen fabricant-ne exactament la mateixa quantitat per no perdre espai als prestatges dels supermercats; amb el resultat que al final de cada hivern, al país sencer, hi ha un excedent massiu de sucs caducats que els mateixos supermercats són obligats, per llei, a transportar sencer als abocadors; ara bé, molts d’aquests tetrabrics plens de líquids cítrics no aptes per al consum no arriben mai al seu destí final, perquè els transportistes els venen a baix preu pel camí; la demanda, pel que es veu, és tremenda, per la raó senzilla que, un cop deixats fermentar, aquests sucs caducats són capaços d’alegrar la vida de qualsevol saudita que se’ls empassi, atès que són l’únic tipus de beguda embriagadora disponible al país –si exceptuem l’aigua de colònia– ja que l’alcohol hi és estrictament prohibit, com també ho són els jocs d’escacs, els cotxes d’ocasió, els animals dissecats i la llet danesa i moltes coses més considerades impies per aquest Estat wahhabista, sent el wahhabisme una forma puritana i literalista de l’islam que es va formular a l’Aràbia central a principis del segle XVIII.

Pocs. La mateixa època en què, a Europa, va aparèixer la variant puritana i literalista del cristianisme dita evangelisme. El passat dia 17 em vaig trobar assegut davant d’un evangelista català, al costat del qual, per cert, hi havia una musulmana catalanomexicana. Tots dos havien estat catòlics abans de descobrir les fes verdaderes respectives i va ser per això que la Sílvia Cóppulo els havia convidat al seu magazín de la tarda a Catalunya Ràdio (que aquell dia anava de conversos); també m’hi havia convidat a mi –incapaç com sóc de creure en cap credo– suposo perquè fes d’ateu atònit; i a fe que aquests dos creients en sèrie em van deixar bocabadat. En ser preguntats per què, dels 4.200 sistemes religiosos que hi havia al planeta, estaven tan segurs que els seus eren els més veraços, ella va respondre que ho sabia dins el seu cor; i ell, que per força l’Univers havia de tenir un Creador. En fi. Tot seguit –potser amb la intenció de tornar els peus de tothom a terra– la Sílvia Cóppulo va llegir una estadística recent segons la qual la majoria (un 75%) de la població catalana és catòlica.

Fracs. Ella no ho podia saber en aquell moment, però això no és del tot cert. Segons l’estudi més rigorós fins a la data sobre el catolicisme a Catalunya, que sortirà a finals d’octubre (Catalunya ha deixat de ser catòlica?, d’en Jordi Serrano i Blanquer), només el 12,7% dels catalans van a missa cada diumenge; i –pel que fa al futur– només 7,9% dels joves entre 18 i 24 anys es consideren catòlics practicants. No cal rumiar-s’hi gaire per concloure que, si ens atenim a aquestes xifres, Catalunya està a punt de convertir-se en un país postcristià, com ara, posem per cas, Noruega o Finlàndia (o Londres). Cosa que explicaria perfectament per què més de 60% dels casaments que tenen lloc al Principat cada any ja són civils. El passat dia 20 vaig anar a un; i tot i que els casaments no em fan gaire il·lusió, per dir-ho suaument (per interminables i exageradament solemnes i sovint superflus), aquesta vegada, malgrat l’engavanyament d’un vestit i una corbata, vaig descobrir que m’ho estava passant francament bé i que el que feia que això fos així va ser el fet indiscutible que darrere tota la parafernàlia obligatòria –els cambrers vestits de frac, les cadires vestides de blanc, les parets vestides de llessamins...– hi havia l’alegria gens fingida i la levitat, en el millor sentit de la paraula, de la parella que havia decidit casar-se. Gràcies a ells, no hi havia ni un bri de pompa postissa ni de formalitat falsa i així mateix l’ambient s’omplia cada vegada més d’una sensació de benestar general; un benestar lliure, és clar, d’interferències sacerdotals i lleugerament augmentat, en el meu cas, pel consum de diversos gots de suc d’ordi gens caducat.

Matthew Tree, Avui, 27/09/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma