dimecres, 16 de setembre de 2009

Tertuliator Sardà

Els dilluns, Manel Fuentes ha agafat Xavier Sardà com a tertulià d’El matí de Catalunya Ràdio. Sardà no enganya ningú, ja va ensenyar les seves cartes a Tot per l’audiència, el 1994 a TV3. En el primer programa, Sardà feia fora de davant de les càmeres un individu que portava una bandera estelada, tot reivindicant el seu dret a expulsar-lo del plató. Quinze anys després, Sardà s’ha explicat una mica més a la tertúlia d’El matí: segons va revelar, Sardà voldria ser portuguès. No pels galls de Barcelos, que difícilment ningú podria envejar, ni tampoc per aquelles estovalles que s’acostumen a portar d’aquell país, sinó perquè a Portugal no hi ha reivindicacions nacionals. Tothom és portuguès i s’ha acabat. Sense autonomies ni mandangues. Ni llengües diferents del portuguès (excepte el mirandès, que no és cap nosa per a ningú).
Sardà ens va informar, sobre ell mateix, que tenia fama de botifler i tot seguit, amb el propòsit de burlar-se dels purismes dels catalanistes, va traduir el cognom de Fuentes en Fonts. En un altre moment, també va ironitzar sobre els catalans partidaris dels Àustries durant la Guerra de Successió. I, pel que fa a una Catalunya independent, va advertir que, si no tinguéssim diners per muntar un exèrcit, hauríem de recuperar el servei militar. Sardà encarna una modalitat nova de tertulià: el tertuliator, el tertulià que viatja al passat –a l’estil dels anys 80, quan es feia molta brometa sobre Catalunya i el catalanisme- per impedir que Catalunya Ràdio es converteixi en una ràdio nacional.

Enric Gomà, Avui, 16 de setembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir