diumenge, 27 de setembre de 2009

Un procés viral

D’ençà que fa uns mesos l’Organització Mundial de la Salut va alertar el planeta sobre l’aparició d’una grip desconeguda, la informació que en donen els governs no ha deixat de ser contradictòria. Un dia ens parlen en termes apocalíptics, dient que el pròxim hivern serà duríssim, i poques hores després condemnen l’alarmisme social. Cada vegada que la grip deixa una nova víctima, ens recorden que hi ha un grup de risc –obesos mòrbids, malalts crònics, etcètera–, però després informen d’una nova mutació que podria afectar persones sanes. El mateix nom de la malaltia ha mutat nombroses vegades, des de la grip del porc fins a la grip A, la grip N1H1 o, simplement, la grip nova. Fruit d’aquest desconcert diari, ja s’ha produït algun episodi de llegenda urbana, com aquell cas del col·legi de Figueres, on una grip normal es va convertir en grip A pel sistema de ràdio macuto.

A hores d’ara, no m’estranyaria gens que darrere d’aquest galimaties hi hagués un malentès semàntic, ja que gràcies a internet la paraula virus té nous significats. De les epidèmies mortals hem passat als virus que es transmeten per correu electrònic i infecten l’ordinador, però no l’usuari. La nostra màquina està malalta per nos­altres i n’hi ha prou amb un potent antivirus per curar-la. A més a més, l’èxit d’internet es basa en el contagi d’idees i el creixement exponencial. Gràcies a les xarxes socials com Facebook i Twitter, una notícia, un vídeo o un missatge apocalíptic es poden convertir en poques hores en un fenomen de masses. És el que s’anomena un procés viral, terme que prové de la publicitat i el màrqueting, i aparentment és una cosa positiva. L’exemple més fabulós va ser el de la cantant britànica Susan Boyle, que va passar de l’anonimat a la fama en un parell de dies i amb milions de visites a Youtube.

Alguns mitjans informatius ja es fixen cada dia en tot allò que «s’ha tornat viral» a la xarxa i existeixen pàgines dedicades als vídeos més virals de la història. No obstant, un repàs a aquestes llistes ens demostra que l’autèntic virus és el de l’estupidesa humana. Som capaços de perdre hores i hores mirant vídeos d’un gos que juga a billar, una criatura que orina en un test o uns gatets fent entremaliadures, com aquells que l’actor Jonah Hill parodia a la bona pel·lícula Funny People, de Judd Apatow. Encara al cinema del seu barri.

Jordi Puntí, El Periódico, 25 de setembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir