dissabte, 12 de setembre de 2009

Una barba, unes ulleres de sol i molta ressaca

«La primera pel·lícula que em va fer pensar a ser actor va ser Grease». El propietari d’aquesta frase no és altre que Zach Galifianakis, l’actor que amb aquest nom tan eufònic –«comença amb una gal (noia) i acaba amb un kiss (petó)»– ha saltat a la fama aquest estiu. Per si no el coneixen, n’hi haurà prou de dir que és aquell tipus refetó, de barba espessa i ulleres de sol enormes que apareix a la pel·lícula The Hangover, o Resacón en Las Vegas. Com els seus companys de repartiment, l’èxit mundial d’aquesta comèdia desenfrenada l’ha situat sota tots els focus i ha permès que surti a la llum la seva carrera anterior. Qui sap si és la recompensa per rebre un cop de puny de Mike Tyson. Fa anys que Zach Galifianakis treu partit de la seva barba, els cabells desordenats i aquell aire de ressaca permanent. Abans de traslladar-se a Los Angeles i d’actuar sense gaire èxit en algunes pel·lícules, va treballar com a cambrer en una sala de striptease i va provar sort com a humorista de stand-up en alguns clubs de pa sucat amb oli. Part d’aquest material, els orígens del seu estil, es pot veure en un DVD titulat Live at the Purple Onion, editat el 2007, però que ara es ven com si res a Amazon.

Les actuacions de Galifianakis són curioses i divertides. Assegut davant un piano que toca sense gaire interès, mentre va bevent cerveses, més que explicar històries es limita a fer frases amb sorna, acudits breus, idees absurdes. A vegades interromp l’actuació per ficar-se amb el públic, o per crear un personatge amb una sola frase (el proxeneta tímid, la serp gai). Vet aquí un dels seus acudits: «Un amic volia saber on em trobava l’11 de setembre. ‘¿De quin any?’, li vaig preguntar jo». Un altre: «Saps que tens un problema amb la beguda quan el bàrman et diu pel teu nom… i abans no havies estat mai en aquell bar»... A vegades són frases que semblen simples greguerías, però que sens dubte beuen d’un dels grans còmics americans dels anys vuitanta, Steven Wright: «Una nit vam jugar al pòquer amb cartes de tarot. Vaig treure un full i quatre persones van morir». En el fons, però, quan veig en Galifianakis amb la barba, les ulleres fosques i explicant acudits, qui em ve a la ment és el gran Eugenio. Aquest era seu: «‘¿Saps com es diuen els habitants de Santa Coloma de Gramenet?’, em va preguntar un amic. ‘Tots no’, li vaig respondre».

Jordi Puntí, El Periódico, 12 de setembre del 2009.

[Aquí podeu veure Zach Galifianakis en acció.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir