diumenge, 6 de setembre de 2009

Una monada

Cada matí escolto a RAC1 l’anunci de la Generalitat sobre la revolució aquesta dels petits gestos que ha començat. A la televisió, els dibuixos animats recorden molt les il·lustracions infantils dels anys seixanta. Però val la pena sentir-lo per la ràdio, perquè s’hi constata que l’administració tracta els ciutadans com si fossin canalla. Comencen així: “Petits contes que expliquen petits gestos”. En acabar, la locutora diu: “Fi”. També hauria pogut dir “Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat i un bon son et desitja la Generalitat”. Per què ens han explicar un conte? Volen que ens adormim? Ens han d’entretenir? Algú no s’acaba la sopa? El conte, com a conte, no val res. Si l’expliquen a un nen, potser els apedrega. A grans trets, és un motociclista (per què no motorista?) que es posa el casc. Per la Generalitat, això és la revolució dels petits gestos; per a mi, senzillament és complir el codi de circulació. A la televisió, el motociclista aquest (o és un altre?) s’atura en un estop. Com, que la revolució ha començat? Des que ens vam treure el carnet de conduir, gran part dels conductors estem fent la revolució dels petits gestos sense parar, nit i dia.
Però el que també em sobta és que els petits gestos aquests siguin una revolució. Abans, la revolució implicava la nacionalització de la banca i la supressió de la propietat privada. Ara n’hi ha prou amb tancar l’aixeta mentre et rentes les dents. Però no em facin cas. Tal com escriu una senyora en un bloc, aquesta campanya és una monada.

Enric Gomà, Avui, 5 de setembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir