dilluns, 26 d’octubre de 2009

Actualitat auditiva

A poc a poc Manel Fuentes va convencent al capdavant de El matí de Catalunya Ràdio. Tots els comentaris apunten cap aquí i jo sóc altament influenciable, m’avinc a tot. Pel meu gust s’ha obsessionat una mica amb el cas Millet, d’una manera extrema i banal. A les ràdios no falten els judicis anticipats. Però tots els que s’exclamen dels honoraris astronòmics de Millet (a les tertúlies, els justiciers habituals), callen com morts davant d’honoraris semblants o més alts de directius i membres dels consells d’empreses que reben ajuts (injeccions, se’n diu) de diner públic. Si seguíssim la trajectòria d’aquests ajuts, no guanyaríem per disgustos. I per a més inri, després les empreses es deslocalitzen i et deixen a l’estacada. S’hauria de fer com en els divorcis: des del país on s’han instal·lat, que ens enviessin cada mes una suma de diners.
L’altre dia, Fuentes va encetar una nova modalitat de ràdio. L’endemà de la concessió del Premi Planeta, va radiar el desmai de Pere Gimferrer durant l’acte. Miraré de reproduir-ho amb exactitud: la guanyadora agraeix el premi, quan tot d’una se sent un clonc sec, que és el soroll del cos del poeta contra la tarima. Després, uns gemecs apagats (de Gimferrer o de dames patint cobriments, no ho sé) i un enrenou somort de gent que (diria) l’assisteix (no l’intenta rematar, espero). Traslladat a les sessions del Parlament, estaria bé radiar els badalls dels diputats ensonyats, els ruflets de l’oposició, els borborigmes i estossecs de ses senyories. D’alguna manera, també és activitat parlamentària.

Enric Gomà, Avui, 24 d'octubre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir