Chinarro ‘experience’

Fa temps que esperava aquest moment, una intuïció em deia que podia passar: Antonio Luque, ànima, cos i ment de la banda Sr. Chinarro, acaba de publicar el seu primer llibre de narrativa. Després de més de 15 anys escoltant la seva música i desxifrant-li les lletres, ara podem llegir-lo en silenci, o millor: amb la música i prou de les seves paraules. El desembarcament de Luque arriba amb un llibret de dos contes –Socorrismo (Alpha Decay)–, una narració en el volum col·lectiu Matar en Barcelona (també a Alpha Decay) i un parell de textos autobiogràfics en l’últim número de la revista Eñe, dedicada «als músics que escriuen». En realitat, aquestes pàgines disperses s’haurien de llegir juntes i d’una tirada, perquè les uneix el fil de l’estil literari de Luque. O, si es prefereix, la Chinarro experience. Els lectors que estiguin acostumats a escoltar cançons com La resistencia, Cero en gimnasia, Un burro volando o El libro gordo de peut-être, es capbussaran en la seva prosa com peixos a l’aigua. Els que el llegeixin sense conèixer la seva música, s’hauran de preguntar: ¿què he estat escoltant l’última dècada?

Encara que més complexes que les seves cançons, les seves narracions treuen partit de les mateixes obsessions i jocs. L’humor conviu amb imatges poètiques i estranyes com aquesta: «Exhausto y pálido como si acabara de darse a luz a sí mismo». A Socorrismo s’explica la relació d’Augusto i Augusta, un enginyer i una noia veneçolana. Luque escriu: «Pronto sintió que había encontrado un nuevo empleo: amarla, amarla con su cuerpo acostumbrado a una hora de sexo cada vez más rápida». A La mina es descriu l’atmosfera d’un poble del sud, als anys 30, on hi ha unes mines que són explotades pels anglesos. Després de llegir-la, he comprès velles lletres de Sr. Chinarro. Les històries de Luque avancen a partir d’associacions d’idees i jocs de paraules. «Nadaba con esas gafas que no dejan ver nada a los lados, disfrutando de ese lado burro del deporte», llegim, i entenem que aquests textos són vasos comunicants de l’univers que reflecteixen les seves cançons. Que bé.

A l’editorial diuen que dilluns i dimarts Antonio Luque serà a Barcelona presentant els seus llibres. Busquin els detalls a les agendes i no s’ho perdin. La satisfacció està garantida.

Jordi Puntí, El Periódico, 17 d’octubre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma