Decència extenuant

Últimament, al vespre, encenc el samovar amb branquillons de bedoll i em miro una sèrie, La oficina, en la seva versió americana. Es tracta d’una nova versió, amb guions escrits de cap i de nou, de la sèrie original anglesa del mateix nom. Per a disgust de tots els professors de Comunicació Audiovisual del món, m’agrada més la nova versió: la considero més divertida, més àgil, més ben escrita, més brillant. Demano perdó si amb aquests comentaris ofenc algú o una ètnia sencera. Ni que fos una associació de vídues i orfes de l’exèrcit. A allò que anava. En un capítol de la tercera temporada de La oficina, Michael Scrott, el director regional de Dunder Mifflin, i el seu assistent Dwight Schrute penetren en un sex-shop, per raons argumentals –el guió ho exigeix, no hi van perquè els ve de gust. Tot i que alguns actors són tan capritxosos que tampoc no em vindria de nou-. Però, compte, l’espectador ho ha de deduir, que és un sex-shop, perquè tant podrien estar en un sex-shop com a la secció menys excitant del Servei Estació (la de tubs de metacril·lat, consumibles o cintes i cordills? Dependrà dels gustos de cadascú). Tots els productes exposats, siguin eròtics o pornogràfics, estan pixel·lats, un per un. No hi ha manera de distingir unes boles xineses d’una petanca (visualment, esclar, un altra cosa seria si se’n fes ús). Fa venir mareig, tots aquells pixel·lats que fan pampallugues com lluminàries de Nadal. També pixel·len els pits nus femenins i el dit del cor quan algú l’aixeca en senyal d’invitació a la sodomia. Fins i tot tapen els renecs amb un xiulet. Ignoro si compleixen una normativa dels Estats Units, de la Unió Europea o del Comecon. Tant se me’n dóna. Atès que són uns devedés comprats en una botiga per un home adult i destinats al consum privat en un domicili particular, és humiliant que em protegeixin així. Ja tinc una edat. No trigaré gaire a barallar-me amb les Germanetes dels Pobres.

Enric Gomà, Timet Out, 29 d'octubre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma