Dies i dies

Descobreixo amb alegria i sorpresa que dos prohoms i factòtums com són Ramon Muntaner i Ferran Mascarell fan un programa d’entrevistes, Aquell dia, els diumenges abans de dinar, a COMRàdio. I això que aquesta gràcia no l’havia demanat en les meves oracions, simplement perquè no se m’havia acudit. Mascarell i Muntaner no s’entrevisten l’un a l’altre cada diumenge, tot i que se’n sortirien molt bé, sinó que conviden un famós autòcton, des de Ferran Soriano a Asha Miró. Hi conversen sobre un dia concret, cabdal per algun motiu: Patricia Gabancho va parlar del 28 de setembre del 1974, la data en què va arribar a Barcelona a bord del MayFlower; Jordi Estadella, de l’1 de gener del 1970, el seu primer dia a Ràdio Joventut. La ràdio persisteix en la memòria, com ara Sacapuntas i Tito B. Diagonal. O com els butlletins de notícies de RNE, que es coneixien amb el nom del parte. Estadella ens va recordar que aquells anys totes les ràdios estaven obligades a radiar el parte, sense poder emetre notícies pròpies. Si s’incendiava Ràdio Joventut, havien d’esperar el parte de RNE perquè ho expliqués als oients (que no entenien com els locutors de Ràdio Joventut havien mort en directe asfixiats i socarrimats). Sembla mentida, si no fos veritat. Tard o d’hora s’hauria de muntar un parc temàtic del franquisme (idea que regalo a Universal Studios): grisos, octavetes, l’esperit del 12 de febrer a la Casa del Terror, Fraga en trajo de bany a les muntanyes russes aquàtiques i, cada vespre a les vuit (tot un repte per als Comediants), la manifestació de capellans del 1966.

Enric Gomà, Avui, 21 d'octubre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma