dijous, 22 d’octubre de 2009

Eutròfics?

El poeta Josep Pedrals ja fa temps que canta els seus versos, i no pas com un cantautor tamboretaire (de tamboret i guitarra en bandolera), sinó acompanyat de músics ben sonants i sonats com el gran Pau Guillamet, àlies Guillamino, amb qui compartia En/doll. Ara té banda estable, en el sentit més net del terme, i acaba de treure disc. L’una es diu Els nens eutròfics; l’altre, ben recomanable, porta per títol Esquitxos ultralleugers. Com que l’eutròfia és l’estat de nutrició correcte d’un teixit, un òrgan o un ésser viu, uns nens eutròfics seran sempre mainada ben alimentada, sense els excessos que menen a l’obesitat. La fixació del verbívor Pedrals per la columna dreta, presidida pel mot eutanàsia, de la pàgina 749 del DIEC (2ª edició) resulta espectacular. En el seu celebrat llibrot El Furgatori (Labreu edicions, 2006) destacava un sermó sobre l’aristotèlica eutrapèlia, la virtut que modera els divertiments. Es dóna la circumstància que eutrapèlia i eutròfia són termes consecutius al DIEC. Just abans, però, hi trobem l’eutèxia (solidificació d’una solució) i l’eutòcia (evolució normal del part espontani). Hi fixarà Pedrals la seva mirada artística, també?

Màrius Serra. Avui. Dijous, 22 d'octubre de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir