dissabte, 17 d’octubre de 2009

Fanàtics i congelats

Ja l’espero cada matí amb il·lusió. A mitja tertúlia de El món a RAC1, mentre Vicent Sanchis i Jordi Barbeta es degollen, s’atura la degollació per uns moments i radien un anunci que fa: “Botigues La Sirena, fanàtics del congelat”. Cada cop que el sento, no hi puc fer més, penso en les Torres Bessones. Em demano com és que els publicitaris i els amos de La Sirena no s’han adonat que, a hores d’ara, per a gran part de la població un fanàtic és un pixa-reixes que estavella un avió contra un gratacel. O col·loca una bomba en un metro de Londres o a l’estació d’Atocha. Quan es titlla algú de fanàtic, s’acostuma a fer amb una ombra de crítica, prevenció i rebuig. A ningú no li ve de gust sortir a sopar amb un fanàtic. Encara menys anar a ballar amb ell a la Paloma (aquí, molt pitjor que un fanàtic islamista seria un del pasdoble). Segons el diccionari de l’IEC, un fanàtic és algú “que sustenta una opinió, una creença, amb intemperància i sense sentit crític”. Ningú no dubta que Al-Qaida és una organització criminal intemperant i sense gaire sentit crític (no hi ha corrents interns, que se sàpiga). Però, a La Sirena són de debò intemperants i sense sentit crític? Són excessivament entusiastes dels seus productes? Si fos així, la publicitat idònia seria aquesta: “Pèsols sense congelar? Per damunt del meu cadàver!”. “Favetes en beina de la plaça i triades a casa? Abans m’arrenquen un braç!”. I un cas escruixidor d’un testimoni d’un empleat de La Sirena: “Em van segrestar i em van torturar amb gambes fresques de Palamós.”

Enric Gomà, Avui, 17 d'octubre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir