La gran ignorada

Per desgràcia, molta gent estulta i vulgar es burla cruelment dels espais de televenda. Fent la brometa típica, asseguren que només els miren a altes hores de la nit, quan tornen a casa borratxos. Un amic (que ocultaré sota un nom fals) va adquirir un aparell de gimnàstica en estat d’embariguesa. Quan dos dies més tard l’hi van dur, aquest amic (em sap greu, ara se me n’ha anat del cap el nom fals) no sabia de què li parlaven. Però se la va haver de quedar, perquè havia donat el número de targeta i l’hi havien cobrat. Ara la fa servir de moble-bar. Anècdotes com aquesta són habituals, totes s’assemblen i totes busquen el mateix: desacreditar la televenda, un gènere modest però respectable. Els que les propaguen són gent amargada i pretensiosa que viu en una torre de marfil, tots ells seguidors de Kiarostami, Churruca i Fresnaux. La televenda també es mereix un lloc en el panorama audiovisual, encara que molts espectadors considerin la seva estètica obsoleta i la narrativa, elemental. Però, on són els joves realitzadors i guionistes que l’han de renovar? Com hi contribuirà l’ESCAC (l’Escola de l’Audiovisual)? Per què no una retrospectiva analitzada amb rigor dels millors espais de televenda de la història? Una iniciativa com aquesta és improbable, ja que els crítics i els erudits no es distingeixen gens de l’espectador més perdulari i, com ell, només dirigeixen la seva atenció cap a l’argument: aquí venen vibradors, aquí futons, aquí batedores, aquí la resurrecció (aquest és evangelista). No mostren gens d’interès per la dimensió artística de la televenda: aquella fotografia aparentment banal però en realitat molt agosarada, aquell pla mig ben enquadrat, senzill i eficaç, al servei de la narració en tot moment. Com els anuncis de pizzeries dels cinemes, un altre gènere que admiro. Tot hauria sigut molt diferent si Truffaut hagués elogiat el publireportatge de pantis María José.

Enric Gomà, Time Out, 8 d'octubre del 2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma