La pera llimonera

Si durant els anys trenta el setmanari La Rambla tenia com a lema Esport i ciutadania, el lema de Ona FM és Esport & Diversió. És el signe dels temps, ara tot es vol divertit i entretingut: matemàtiques divertides, geopolítica divertida, cuina divertida (aquella que després vomites en un escocell). Fins i tot n’hi ha que tornen d’un enterro més contents que un gínjol i exclamen: “Com hem rigut!”. Si es riu en un enterro, és molt bon senyal. Fins i tot el mort sembla més animat. En fi. Per fortuna, els metges encara no han proposat una neurocirurgia divertida. Encara et dirien: “El tumor no li hem pogut extirpar, però vam riure molt mentre ho intentàvem”.
A Ona FM combinen esport i diversió, segons ells. El matinal Fora de Joc es presenta així: “Et parlem sobretot de futbol, però també d’esports de risc, motociclisme, curiositats, etc., buscant l’enfoc més humorístic i divertit”. Cal realment que el motociclisme sigui divertit? A mi em costaria trobar-li un enfocament humorístic a Dani Pedrosa. És tan convenient que ens partim el pit amb el ràfting i la caiguda lliure? A mi no em cal.

Una secció del programa, La trucada d’en Coco, consisteix a trucar a gent a l’atzar de bon matí i incordiar-los: “Le llamo del Bar Sorrento, putas al momento. ¿Usted tiene un cubano que se llevó ayer de nuestro bar?”. La gent responia: “¡Váyase a la mierda!”. A l’estudi, reien sense parar. No és la primera vegada que des d’una ràdio es truca a algú, marcant un número qualsevol, per tocar-li l’escrot. Però no seria mala idea que fos l’última.

Enric Gomà, Avui, 31 d'octubre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma