La privacitat del gos

La setmana passada, els agents rurals van buscat un animal salvatge pel Montsià. Alguns pagesos i grangers que l’havien vist van indicar que es tractava d’una lleona. Només hi havia dues opcions: o havia fugit d’un circ o d’una casa particular, on el devien haver criat amb esperit recreatiu (en comptes de jugar al Monopoly, que és menys exposat). Caçar una lleona a prop de la Sénia –un poble que no ha destacat mai per la seva tradició lleonina- va aixecar una gran expectativa, els mitjans van fer un seguiment exhaustiu de les batudes del fèlid. Però tot d’una va saltar la notícia: la suposada lleona, en realitat era un gos molós. S’hi assemblava molt, es veu, amb el pèl curt de color canyella (a tot arreu ho repetien igual, quan hauria estat més raonable dir-ne color terrós, que és el mateix. Aquest color ajuda la lleona a confondre’s amb la terra, més que amb la canyella). Un gos molós no és un gos que mola molt, enrotllat, sinó un cànid pertanyent a una raça procedent de Molòsia. La notícia va provocar una forta decepció, que en algunes empreses es va traduir en absentisme laboral.
El vespre del set d’octubre, els agents van abatre la bèstia amb dos trets. Segons van declarar després, tenia “una sorprenent semblança amb una lleona”. Ens els hem de creure, perquè enlloc no vam veure el gos mort, ja que la conselleria de Medi Ambient no va permetre difondre’n imatges. Per quina raó? Calia protegir la privacitat del gos? En atenció a la seva imatge pública? O als seus familiars més propers? Potser per protegir els menors (humans, no els canins)? Entenc que els nens pateixin un xoc davant d’unes imatges de l’ós Yogui i Bubú dessagnats a terra, però no veig quin trauma els pot provocar veure un gos mort. Gran part dels espectadors volíem comprovar si l’animal es podia confondre amb una lleona. Ara haurem d’esperar que d’aquí a un temps, potser anys, surtin les fotos del gos difunt publicades a l’Interviú.


Enric Gomà, Time Out, 15 d'octubre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma