dimecres, 28 d’octubre de 2009

La veu del seny

“Senyor director, des del primer dia que sóc una oïdora d’esRadio, des d’on Federico Jiménez Losantos deixa anar veritats com una casa. Ell és l’únic locutor que diu en veu alta el que pensem els que ens sentim catalans i espanyols a parts iguals. Els que quan el Madrid juga contra un equip estranger, volem que guanyi l’equip blanc, perquè representa Espanya, com el Timbaler del Bruc. Els que quan es juga un Barça-Madrid desitgem que empatin, perquè tots dos són grans partits espanyols. A les set del matí escolto Federico a las siete i a les vuit, Federico a las ocho. Si seguís així cada hora, no sortiria de casa i el meu marit i jo només ens alimentaríem a base de pizzes a domilici. Els matins que vaig a la Seguretat Social, per desgràcia me’l perdo. No goso anar pel carrer amb un transistor per por dels intolerants i dels bisbes. Es van equivocar tant, expulsant-lo de la COPE. Com Anàs i Caifàs. Però val més que hi tirem un vel i una cortina de cretona.
El cas és que jo, ai, escolto esRadio amb el neguit al cos. L’emissora compta amb una antena il•legal a Collserola i tinc por que em detinguin i em portin a la presó de dones, com una perdulària. Abans de sintonitzar esRadio, obro totes les aixetes, per si els veïns m’espien. Si algú truca a la porta, em passo ràpidament a Ràdio Estel. Quan es resoldrà aquest desgavell? Quan escoltarem esRadio amb llibertat i sense interferències de Catalunya Ràdio? És que no sento amb prou claredat les veritats de Jiménez Losantos. Signat: Una catalana responsable.”


Enric Gomà, Avui, 28 d'octubre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir