Les baixes pressions

La qüestió va camí de convertir-se en la cançó de l’enfadós, com aquella pregunta recurrent i odiosa: “Tu qui estimes més, el papa o la mama?”. El nen calla prudent, ja que sovint la resposta seria “La senyoreta”. Tampoc no és gaire recomanable respondre “Aquella amiga tan sexi del papa”. Els nens més astuts responen segons la seva conveniència, per treure’n estella. Pel que fa a la ràdio, la pregunta és: “Tu què et creus, les audiències del Baròmetre o les de l’EGM?”. El Baròmetre reflecteix els estudis de la Fundacc, que ara com ara es paga amb diners de la Generalitat. Asseguren que són independents, que els poders públics no els maregen amb pressions i tocaments. Fins ara, els seus informes sempre deixen en primer lloc Catalunya Ràdio, mentre que l’EGM (privat) situa RAC 1 al capdavant. Catalunya Ràdio (i TV3, però aquest és terreny del senyor Vall) s’enorgulleix dels bons resultats amb bombo i platerets. Tot i així, Toni Clapés (Versió RAC 1), a La Vanguardia d’aquest estiu, assenyalava una paradoxa: als Baròmetres anteriors, Catalunya Ràdio hi apareixia com la ràdio amb més oients i aquest setembre han bellugat tots els mobles (canviat programes, horaris, etc.). Tenim, doncs, dos aparells, que marquen pressions diferents. A les ràdios, cada ull mira cap a una banda, amb gran risc de tornar-se guenyo. Com diu una dita molt nostra, “Sastre amb dues canes, no fa americanes”. Me l’acabo d’inventar, com algun dia algú es va treure de la màniga “Dos galls per una gallina? Això acabarà amb tonyina”.

Enric Gomà, Avui, 3 d'octubre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma