L’inefable el va temptar

L’accident, d’Ismaïl Kadaré (Gjirokastra, Albània, 1936), comença i acaba com una història policíaca, amb cadàvers i una intriga, i enmig hi ha una digressió llarga, dispersa i avorrida sobre l’amor que sembla una mala novel·la francesa. L’enigma apareix quan un taxi que anava cap a un aeroport té un accident i cau per un precipici. Els dos passatgers, un home i una dona, moren a l’acte, i el taxista queda greument ferit. Quan recupera la consciència, el taxista reconeix que potser es va despistar, ja que va veure una cosa estranya pel retrovisor: va veure ­dues persones que «s’esforçaven per besar-se». Les pàgines que segueixen es mouen en el terreny de la hipòtesi. Gràcies al testimoni d’un altre conductor, més diaris, cartes i converses amb amics de les ­dues víctimes se sap que ell era eslovac i treballava al Consell d’Europa i ella era una ­jove albanesa. Eren amants i ­feia anys que es trobaven en diferents ciutats europees. El to d’aquesta primera part, d’unes 40 pàgines, és ­complex i es llegeix amb atenció creixent. Kadaré sap com­binar els indicis per donar gruix a ­aquestes dues morts: ¿Quin misteri els unia? ¿Hi havia raons polítiques perquè algú els volgués morts?

El detectiu que investiga el cas decideix «explicar-la als altres» per aclarir-se. Gran error, ja que aquesta segona part vol ampliar l’enigma que al principi se’ns ha mostrat en bones urpades, però rarament aconsegueix profunditat. L’exercici narratiu és gairebé estèril: pretén aprofundir en els misteris de l’amor, explorar les dependències emocionals dels dos protagonistes, però es queda a la superfície. Kadaré sembla menysprear la seva bona intuïció narrativa i es perd en divagacions culturals que introdueix amb calçador, com per exemple una referència al curiós impertinent de Cervantes. Utilitza el fàcil recurs dels somnis premonitoris. Les rares descripcions sexuals, pedra de toc de la intimitat revelada, es llegeixen amb vergonya aliena. La tercera part, 40 pàgines més, reprèn les pistes per oferir un intent de solució, però ja és massa tard: hem perdut l’interès. Qui sap si Kadaré, temptat per l’inefable, va voler escriure una novel·la conceptual sobre la dificultat de fixar els detalls d’una relació amorosa. Si fos així, l’objectiu del llibre seria el seu fracàs narratiu.

Jordi Puntí, El Periódico, 21 d’octubre del 2009. Ressenya de la novel·la L’accident, d’Ismaïl Kadaré (Edicions 62).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma