Onclarro?

Proa publica una nova traducció al català d’Il Gattpardo, la gran novel·la de Tomaso di Lampedusa. Llorenç Villalonga, tan proper a l’obra del sicilià des de tots els punts de vista, ja la va traduir ara fa cinquanta anys, però a Proa han considerat que calia actualitzar-la. Calia? Doncs no sé si cada generació, com se sol dir, ha de tornar a traduir els clàssics, però en aquest cas l’operació és un encert. És a dir, que calia. Si més no, la traducció de Pau Vidal llisca d’una manera magnífica, sense que això impliqui abaixar el llistó de l’exigència. Un exemple molt cridaner és la solució adoptada per Vidal a l’hora de traduir un mot omnipresent al text, en boca del jove Tancredi quan s’adreça al seu oncle Fabrizio Salina. I ho fa sovint. Per exemple, quan li deixa anar la frase més citada de la novel·la: “Si volem que tot quedi com és, cal que tot canviï”. La familiaritat entre els dos protagonistes és tan intensa que el nebot l’anomena zione. Zione, augmentatiu de zio. Com dir-ne en català? Onclàs? Tiarro? No és una decisió senzilla. Vidal opta per un contundent onclarro. I Villalonga? Doncs tria una solució menys convincent i quasi nadalenca: tiot.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 29 d'octubre de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma