dijous, 15 d’octubre de 2009

Paradisos?

Vivim temps infernals per a l’economia, tant la visible com la submergida. Cognoms tan nostrats com Millet, Matas, Rambla, Costa o Camps demostren l’existència d’uns Països Catalans deliqüescents. No em malinterpretin, ara, ni m’obliguin a posar-hi al davant la crossa del presumpte. La deliqüescència és la propietat que tenen certs cossos d’absorbir la humitat de l’aire i, després, dissoldre-s’hi. Només cal que associïn la humitat al líquid dinerari. I si troben que la dissolució final malbarata la imatge al·legòrica, donem-nos un marge de temps i a veure on seran l’any 2014 els deliqüescents Millet, Matas, Rambla, Costa o Camps: a la presó, al carrer o refugiats en un remot paradís fiscal? Doncs mira, no se sap mai, però aquí és on volia arribar avui. Al paradís. Perquè paradís fiscal és una expressió errònia que prové d’una mala traducció. La referència paradisíaca prové del mot anglès heaven (cel en sentit més espiritual que no pas meteorològic), però el terme econòmic anglès que designa els indrets amb baixa pressió fiscal és haven, sense la e: Tax Haven. I la traducció de haven no és pas paradís, sinó “refugi, amagatall, cau”. No pas Palau sinó catau.


Màrius Serra. Avui. Dijous, 15 d'octubre de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir