dissabte, 10 d’octubre de 2009

'Tranche de vie'

Aquest setembre, a El suplement, que s’emet els caps de setmana a Catalunya Ràdio, la reportera Irene Blay va entrevistar l’atleta María Vasco. Tot d’una la periodista ens va advertir, conscienciada, com és de dur ser dona en aquest món tan competitiu de l’atletisme (idea que vaig comprendre de seguida, perquè a mi com a home també em resulta dur el món de l’atletisme, els dos-cents metres tanques se’m resisteixen una mica). La periodista Blay ho sabia de bona tinta, perquè ens va aclarir: “La meva cosina és la Carme Blay, deixa’m dir-ho, ella ha guanyat moltíssims títols consecutius, com a campiona d’Espanya de seixanta metres llisos”. Sense tallar-se gens, la periodista Blay va explicar que una vegada, fent unes estades, uns nens van saber el seu parentiu amb Carme Blay i li van fer fer proves i més proves (atlètiques, dedueixo) “per veure si, amb això de l’ADN, funcionava”. No, no va funcionar: ara sabem que la periodista Irene Blay no corre com l’atleta Carme Blay. Contraposant-ho a aquest món fred i deshumanitzat dels nostres dies, és d’agrair una reportera que es llança a mitja entrevista a explicar una vivència, un anècdota familiar. Que avorrits, els periodistes que es limiten a seguir unes preguntes escrites en un paper. Si de tant en tant citessin una opinió de la sogra, les entrevistes guanyarien molt. Jo mateix vaig tenir fa anys la fantasia que entrevistava la consellera de Cultura de llavors, Caterina Mieras, dermatòloga de professió, i entre pregunta i pregunta li ensenyava una piga.

Enric Gomà, Avui, 10 d'octubre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir