Zulus?

A finals d’estiu la policia francesa es va fer un tip de localitzar amagatalls farcits d’armes per l’organització terrorista ETA. Quan aquestes troballes trascendeixen, els informadors solen fer servir el terme basc zulo, que en euskera vol dir “forat”, en comptes de les paraules que usarien si els que haguessin amagat les armes en un forat no fossin bascos. Els primers usos mediàtics de zulo no designaven amagatalls d’armes sinó aquells terribles cubicles de dimensions reduïdes en els quals els criminals oculten les víctimes de segrestament. Però només si els criminals en qüestió són bascos. Amb el temps, hem transformat zulo en un xenisme, en el benentès que un xenisme és un mot que designa una realitat cultural idiosincràtica, com ara iglú o harakiri. I jo trobo que no caldria. Els mateixos que branden pancartes de “Bascos sí, ETA no” són els que després només utilitzen l’euskera per pronunciar mots relacionats amb la violència, com ara kale borroka o zulo. Però a voltes els xenismes tenen efectes secundaris. Quan en un noticiari sents que la policia ha localitzat “onze zulos” no saps mai si parlen d’amagatalls o d’immigrants sud-africans d’ètnia zulu.


Màrius Serra. Avui. Dijous, 8 d'octubre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma