Coqueteria a dojo

Després d’un temps llarg d’observació i anàlisi, he arribat a la conclusió que a Barcelona ben pocs taxistes et copegen. Copejar és quan t’obliguen a sentir la COPE, segons va deixar anar l’altre dia Joan Barril a El Cafè de la República. També hi ha taxis on t’ondaceregen. Això és, que Onda Cero t’acompanya durant el trajecte tant sí com no. En canvi, no hi he ensopegat gaire Radio TeleTaxi FM y Olé. Amb aquest nom, a mi també em faria cosa.
Fa unes setmanes, dins un taxi, vaig sentir Julia en la onda, a Onda Cero, conduït per Júlia Otero. A les sis tocades s’hi emet El Gabinete de Julia, “la sección más añorada de la radio”, segons ells mateixos (se’ls devia morir l’àvia). Tot aquest enyorament agut és, només, per a una tertúlia amb convidats al voltant d’un tema. Entenc que algú trobés a faltar, posem per cas, el Teatro invisible de RNE, però una simple tertúlia com tantes n’hi ha a la vinya herziana del Senyor, no ho acabo d’entendre. Potser és l’efecte Otero, que desperta adhesions incondicionals. Ara no me’n recordo de què parlaven, si sobre l’energia nuclear, el comunisme o una alimentació sana i equilibrada a base de marrons glacés. Però el que em va sobtar és el to d’Otero, d’una coqueteria embafadora, mecànica i teatral, una cantarella de cortines florejades, persistent i fatigant. No és l’única locutora de ràdio que en gasta: també Gemma Nierga a La ventana de la SER i Sílvia Cóppulo a El secret de Catalunya Ràdio. Com fa aquella gregueria de Gómez de la Serna, “El pizpiretismo es una ave del paraíso disecada”.

Enric Gomà, Avui, 14 de novembre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma