dissabte, 7 de novembre de 2009

Dissuasió o victòria

A l’article Una proposta per la cultura publicat en aquest diari el 28 d’octubre, Antoni Dalmau defensava que als informatius de ràdios i televisions públiques hi hagués una secció diferenciada de cultura, com n’hi ha d’esports, de meteorologia i d’economia (es va deixar aquell espai de cuina d’havent dinat, després del Telenotícies migdia, que ens acompanyarà a la tomba). Dalmau demanava un presentador propi i uns periodistes especialitzats “que es trenquin les banyes cada dia per omplir de continguts la seva feina”. Al meu entendre, la fractura de cornamenta no caldria, ja que diàriament els periodistes podrien triar entre tot de novetats del sextet d’arts original, més el setè (cinema), el vuitè (fotografia), el novè (còmic) i el desè (arts marcials –Bruce Lee no es mereix menys-). Ara bé, és probable que aquesta proposta tingués un efecte dissuasiu. A les ràdios i a les televisions la informació cultural acostuma a tenir un to de prospecte setinat, amb un gran allau de clixés, exhibicions de sensibilitat i una complicitat d’aires sofisticats que tant serveix per parlar de Puccini com de Wim Wenders o de la fageda d’en Jordà. A mi, certes informacions melindroses i complaents sobre cinema, teatre i literatura m’empenyen als esports i al bricolatge. Però potser és només una mania meva, i tot és provar-ho. Perquè una bona part de la cultura es beneficia del xantatge cultural als incauts i als desorientats, a còpia de premis pactats, prestigis irreals, una fraseologia críptica i un encant discret. Ja no vindria d’aquí.

Enric Gomà, Avui, 7 de novembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir