dimecres, 25 de novembre de 2009

Els punts i les is

A Tot és possible de RAC 1, Núria Esponellà ensenya a escriure. En els anys de glòria de l’Escuela Radio Maymó i el seu gran lema Al éxito por la práctica (aplicable també a la fel·lació i l’arròs amb llamanto), molta gent somiava amb construir-se la seva pròpia ràdio. Quan l’aconseguien muntar, escoltaven les peripècies d’en Pau Pi. Actualment, una dèria molt comuna és aprendre a escriure. Floreixen els tallers d’escriptura, que ensenyen quasi tots els gèneres menys un dels més cultivats, les notes a les dones de fer feines i també les seves (la millor, aquesta: després d’haver fet una rentadora, una dona de fer feines va deixar escrit “Si le gusta el color rosa, hoy es su día de suerte”. Concisió, alè poètic, ritme de la prosa).
Esponellà dóna consells bàsics d’escriptura sense els deliris de grandesa que sovint acompanyen la literatura. Se situa a l’altre extrem dels desequilibris mentals, les rauxes demiúrgiques i l’alcoholisme de rigor dels escriptors maleïts (sobretot maleïts pels seus lectors). A més d’un oient li seran de profit, les seves indicacions. Jo no veig amb mals ulls les escoles d’escriptura. Encara que n’hi ha que acanen, enreden, viuen de les il·lusions dels càndids i de la vanitat dels tontos, juguen amb la cobdícia dels aspirants a Falcones i s’aprofiten dels somnis gestats en la joventut (calcats als de la noia de Mulholland Drive de Lynch, que volia ser actriu). És un negoci com un altre. I una prova més que la literatura i tot el que l’envolta són, i agafo un títol de Woody Allen, com tota la resta.

Enric Gomà, Avui, 25 de novembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir