dimecres, 18 de novembre de 2009

FTP

Conèixer el sentit exacte de les sigles és una vella aspiració de la humanitat. Sembla que els medes van perdre una batalla decisiva per una mala interpretació d’unes sigles, van confondre l’SPQR dels estendards romans amb un simple marca comercial, com en l’actualitat seria Nivea o Licor del Polo. A El suplement de Catalunya Ràdio, cada diumenge hi apareixen unes sigles misterioses, FTP. Volen dir frase típicament pessimista. Eduard Biosca, a la secció El predicador de l’optimisme, desmunta idees que ell considera derrotistes. Fa quinze dies criticava la FTP “No hi ha un pam de net” (parlava de corrupció, no era una crítica duríssima del servei domèstic). Va argumentar que també entre els micos hi havia corrupció. No hi trobo cap consol, com tampoc em consolaria saber que existeixen cucs de seda corruptes, que perjuren, subornen i trafiquen amb capolls.
A El predicador de l'optimisme, s’hi destil·la un rebuig recalcitrant dels pessimistes i els seus idearis. I a mi em sembla molt injust. Ja el locutor que pronuncia les FTP per antena ho fa amb una veu d’enze empeltat de sòmines i amb antecedents familiars gamarussos. A més a més, l’argument recurrent segons el qual sempre hem estat tan malament com ara i que tots els mals actuals ja hi eren abans, no em sembla com per posar-se a ballar un fandango. Per acabar, Biosca no denuncia mai l’optimisme interessat i estratègic. Ni el tocacampanes i enredaire. Jo, si els sóc sincer, no em refio mai de ningú que en un moment o un altre de la vida no hagi pres antidepressius.

Enric Gomà, Avui, 18 de novembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir