Informes?

L’ecosistema polític català intenta passar la ITV. El vehicle ja té una edat i les darreres atzagaiades aconsellen una bona analítica. Un dels primers resultats que ha trascendit és la informitat administrativa. Definim-la: consisteix en la proliferació d’informes inútils encarregats per les diverses administracions a amics, coneguts i saludats. En alguns casos, la inanitat dels (pressumptes) treballs és tan flagrant com algunes de les pintures de Doris Malfeito que reposen a les golfes de molts empresaris. Un mer pretext subvencionador. Primer van sortir a la llum alguns informes patètics en diversos departaments de la Generalitat. Després, l’Ajuntament de Barcelona n’ha agafat el relleu. Des del punt de vista verbal resulta fascinador observar com la tossuda realitat s’encarrega de donar coherència als usos lingüístics del terme informe. El substantiu, entre d’altres sentits similars, designa una “exposició ordenada sobre un afer”. Però quan informe és un adjectiu, les dues accepcions que recull el DIEC confirmen les pràctiques fraudulentes de la informitat administrativa: “1. De forma mal determinada, imprecisa. 2. Que no té la forma que li correspon.”

Màrius Serra. Avui. Dijous, 19 de novembre de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma