Les llistes de ‘Rock de Lux’

Ahir va sortir a la venda el nou llibre d’Umberto Eco. Es titula El vértigo de las listas (Lumen) i, segons expliquen a l’editorial, és un assaig que tracta de la necessitat dels humans de recopilar dades, catalogar obres, establir classificacions que ens ajudin a anar per la vida. “Ens agraden les llistes perquè no ens volem morir”, afirma Umberto Eco, i li dono tota la raó. De fet, jo sempre ho havia pensat des de l’altre costat: fer llistes ens ajuda a mantenir-nos joves, crítics, insatisfets, curiosos. Tot plegat ve a tomb perquè la revista musical Rock de Lux acaba de fer els 25 anys i ho celebren amb un número especial fet de llistes. El 1984 jo vaig comprar aquell primer exemplar de Rock de Lux –si mal no recordo amb Boy George a la portada– i des d’aleshores he seguit amb assiduïtat (i amb alguna emprenyada) l’afició dels seus periodistes per definir tendències, descobrir-nos músiques i pontificar de tant en tant amb arrogància.

A hores d’ara, és d’agrair que la nostàlgia no hagi vençut del tot a Santi Carrillo i Juan Cervera, garants del projecte, i que celebrin els 25 anys amb una sèrie de llistes que resumeixen tan sols l’última dècada. Els millors discos, cançons, llibres, pel·lícules, còmics i concerts que s’han donat entre els anys 2000 i 2009. A més, les 200 pàgines d’aquest Rock de Lux mostren una bona dosi d’imaginació. És esplèndida la idea d’encarregar a 15 il·lustradors que representin en una pàgina els millors singles: hi surten, entre d’altres, obres de Juanjo Sáez, Gallardo o Joaquín Reyes. L’estudi sobre les telesèries de la dècada, escrit per Joan Pons i amb Els Soprano al capdamunt, és també una introducció valuosa, així com l’elecció de les 30 millors pel·lícules, gens òbvia. Els 20 millors llibres, amb Roberto Bolaño al capdavant, componen una bona biblioteca i, pel que fa als discos, l’elecció és exhaustiva i acontentarà gairebé tothom.

Tota llista és, a més d’una declaració d’intencions, una invitació a discrepar. Les meves apostes coincideixen en part amb les de Rock de Lux, però hi trobo a faltar, per exemple, algun escriptor en català a la selecció de llibres (¿no n’hi ha ni un que els agradi, de debò?). I és sens dubte un descuit que no surti res de Daniel Clowes entre els 20 millors còmics. El vertigen de les llistes: que seductores i alhora que injustes!


Jordi Puntí, El Periódico, 14 de novembre del 2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma