dissabte, 28 de novembre de 2009

Marvin Gaye i l’ecologia

És dijous i estic esmorzant en un bar de disseny. De fons se sent música instrumental, molt adequada amb el lloc. Probablement algú ha programat un ordinador connectat a Spotify. Tot –el cafè, el croissant, la cadira, la música– sembla estudiat per començar bé el dia. Llegeixo el diari. Una informació explica que Barack Obama participarà en la cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic i que hi presentarà un projecte per a la reducció d’emissions de gasos. El to de l’article és lleument optimista, en sintonia amb el bar, sobretot quan explica que fa uns dies la Xina i els Estats Units van acordar negociar conjuntament la manera de combatre el canvi climàtic. De sobte la música de fons canvia i comença a sonar la cançó Mercy mercy me, de Marvin Gaye. La conec bé perquè forma part del disc What’s going on, que és el meu disc preferit de tots els temps, aquell que que m’enduria a una illa deserta. És un canvi a traïció, que m’agafa amb la guàrdia baixa, i de sobte tinc una mena d’epifania còsmica: el món pot canviar, em dic, sí, tot pot millorar…

El miratge es prolonga durant tres minuts i quinze segons, que és el que dura la cançó. No és poc, no està malament. Marvin Gaye va gravar Mercy mercy me el 1971 i li va posar un subtítol que sovint s’oblida: The ecology. En la cançó demana a Déu que posi ­remei als desastres de l’home al planeta: «Petroli vessat als oceans i als nostres mars els peixos plens de ­mercuri», canta, «radiacions a terra i en l’aire, els animals i els ocells que es moren». Quan s’acaba la cançó al bar, reacciono: un moment, em dic, han passat 38 anys i aquí no ha canviat res. Si de cas, les coses segueixen em­pitjorant. Aquesta setmana, Al Gore –el guru del canvi climàtic– va ­aparèixer en el programa d’humor Saturday Night Live i va dir que si els polítics ­segueixen sense escoltar, s’haurà de començar a fer «bogeries». ­Exemple de bogeria segons ell: «Tirar un bidó d’aigua i gel als diputats del congrés i ­després deixar-los una nota que­ ­digui: ‘Ens estem fonent. ­Firmat: les glaceres’». També ­aquesta setmana, el savi Rafael Sánchez ­Ferlosio va guanyar el Premio Nacional de las Letras i va deixar diverses frases. Una: «Ja no ­somio amb res». Dues: «Obama no ha fet res». Estem a 26 de novembre i el termòmetre marca 20 graus. Mercy mercy me continua sent una gran cançó.

Jordi Puntí, El Periódico, 28 de novembre del 2009.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir