Per quins sets sous

S’han publicat les activitats extraparlamentàries dels diputats del Congrés i bona part són tertulians de ràdio i televisió (menys el diputat del PP Juan Morano Masa, que es declara només tertulià de ràdio, qui sap si en un intent audaç que el contractin a Intereconomía TV). També s’hi troben molts conferenciants, advocats, regidors, presidents de fundacions i un àrbitre de tennis, el també diputat del PP Gabriel Mato Adrover, el germà d’Ana Mato, que estic esperant amb candeletes el sistema de llistes obertes per votar-lo. I hi ha dos casos que m’intriguen, com són dos diputats amb pensió d’invalidesa permanent.
Molts diputats exerceixen de tertulians sense remuneració. Si han cregut convenient remarcar-ho, també hi podrien haver inclòs la secretaria de l’Associació de Pessebristes, la presidència de l’AMPA i el cap de la comparsa Els Tocatrons, del Carnestoltes de Vilanova. Una activitat que no es cobra no es pot considerar professional (sempre que no acabis a Magistratura de Treball, per descomptat), és una activitat voluntarista i esforçada per la unitat d’Espanya, el triomf de la maçoneria o els balls regionals, tant és, però no és professional. Potser alguns ho aclareixen perquè als diputats no els està permes cobrar dels mitjans públics. Quan sentin Joan Ridao a iCat fm recomanant el millor disc de Pablo Abraira, sàpiguen que no cobra. Per últim, una diputada no cobra els articles a la premsa (privada, m’imagino). Parlant en plata, espero que el seu exemple no s’estengui entre els companys de la cambra baixa.

Enric Gomà, Avui, 28 de novembre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma