diumenge, 20 de desembre de 2009

Auster, Brown, ?

Auster. A principis dels 90 estava de moda llegir Paul Auster i a fe que el vam llegir –des de la Trilogia de Nova York fins a Leviatan passant per El palau de la lluna–, fins que vam començar a tenir la sensació, cada vegada més irritant, que sempre estàvem llegint el mateix llibre. Acaba de sortir un article a The New Yorker que confirma que no anàvem del tot errats: l’escriptor James Wood hi confegeix una llista de tots els elements repetitius que surten a l’obra austeriana: un protagonista intel·lectual que viu sol i que té algun parent mort; incidents violents atzarosos; un personatge secundari que porta el nom de Paul Auster; la revelació que una part de la història ha estat imaginada/escrita/somiada pel protagonista, etc., etc., etc. Ara, doncs, quan explico a algun dels admiradors acèrrims d’Auster que abunden a Catalunya que no penso llegir (o fullejar) la seva última novel·la (Invisible, editada fa ben poc en català per Edicions 62) –de la mateixa manera que no he llegit (o fullejat) els nou llibres anteriors–, com a mínim puc brandar l’article de Woods com a prova que no estic pas sol.

Brown. Parlant de paròdies, qualsevol no-admirador de Dan Brown –aquell que perd símbols per guanyar cabals– ja pot entrar a http://probar.blogspot.com i jugar a escriure un argument brownesc. Només cal posar un nom i un cognom i el nom d’una ciutat a les caselles corresponents i un programa et proporcionarà una sinopsi que, si l’aprofites, et convertirà en un megavendes. Per exemple, si hi poso el nom d’Ildefonso Falcones, el conegut autor català de bestsellers, i la ciutat de Barcelona, em surt (i tradueixo del castellà): “Com sap tothom, l’Exclusiu Equip dels Cabalistes és un temible lobby ocult. El secret del Jardí de l’Edèn ha estat guardat a Barcelona per aquest grup sinistre durant segles, tot i que es pot desxifrar amb una obra poc coneguda de Ticià. Un investigador bastant espavilat, Ildefonso Falcones, ho ha descobert...”.

?. Parlant de jocs, aquí teniu tres paròdies breus –imitacions dolentes, vaja– de tres col·laboradors d’aquest diari. Només cal endevinar quina correspon a quin articulista. U: “En llegir la notícia, em vaig espantar: que potser caldrà que els gossos portin burques pel carrer? I si volen fer les seves necessitats contra un arbre, vols dir que hi veuran prou bé per apuntar com cal?”. Dos: “Abans llançaria la meva primera edició de les obres completes de Ramon Xuriguera sota una fenificadora rotativa que bescantar, ni que fos discretament, qualsevol de les falques publicitàries de Catalunya Ràdio”. I tres: “A risc de ser qualificat de rodamón intel·lectual, he de dir que el fet que per estudiar a la Facultat de Llengües Hispàniques de la Universitat de Stanford s’hagi de saber el català, a més del portuguès i el castellà, pot ser prou alliçonador per a tots els fabricants que omplen els supermercats catalans amb productes etiquetats només en els dos últims idiomes”. Al primer que els encerti tots tres, li desitjarem un bon Nadal.

Matthew Tree, Avui, 20/12/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir